Sobre Filologia catalana

Avui m'han vingut ganes de parlar-vos de la carrera que vaig estudiar (que vaig acabar tot just l'any passat). Mai no us n'he parlat i són uns anys que he guadit molt. Sí, avui us vinc a parlar de la carrera de Filologia catalana (o Llengua i literatura catalanes) a partir de la meva experiència.

Per què Filologia catalana?

Quan tenia catorze anys, em vaig començar a enamorar de la sintaxi. M'encantava fer anàlisis morfosintàctics, per a mi era com un entreteniment. M'ho passava bé. Un dia ho vaig deixar anar com un comentari sense importància quan vam acabar una classe de català, i la professora (algú que admiro molt i que m'ha inspirat molt), em va dir: "saps que existeix una carrera on pots continuar estudiant sintaxi? És la que vaig fer jo, Filologia catalana". Des d'aquell moment vaig tenir claríssim que aquella seria la carrera que jo faria perquè, a més, el català és la llengua amb la qual em sento més còmoda.

Uns anys més tard vaig triar el batxillerat Humanístic, és clar, i em va encantar. El batxillerat és un període que porta molta feina i estrés, però realment el vaig gaudir. Vaig aprendre tantíssim en aquells dos anys... em vaig enamorar encara més del món de les lletres. I això em va dur al punt de què vull parlar avui: la carrera (o el grau).

Sobre Filologia catalana

Estudiar Filologia ha estat, probablement, la millor decisió que he pres mai. Admeto que em vaig trobar amb gent que em preguntava allò típic de: "i què pots fer amb una filologia? Vols dir que et podràs guanyar la vida...?". La veritat, vaig ignorar aquells comentaris. A mi em feia molta il·lusió fer aquesta carrera i afortunadament els meus pares sempre em van donar suport.

No entraré a parlar concretament de les assignatures perquè a cada universitat tenen un nom diferent, però a mi la carrera m'ha donat molt. Vaig entrar-hi simplement pel meu amor als llibres i la llengua (i la sintaxi, que no falti). Sí que és cert que potser se centren més en la literatura que en la llengua, però pots personalitzar-ho una mica triant unes optatives o unes altres. Jo sempre he tirat més cap a llengua, però he de dir que les assignatures de literatura em van obrir molt els ulls i em van fer descobrir la bellesa de la literatura catalana. Sempre l'havia tinguda en segon pla, cap època literària no m'havia despertat mai especial interès. Preferia estudiar la literatura castellana o la universal; per algun motiu, en aquell moment, em semblaven més interessants. Però, oh déu meu. Això és perquè a l'institut mai no havíem pogut aprofundir suficient en els diversos moviments literaris catalans, o perquè a la universitat està enfocat diferent, o perquè jo també havia crescut una mica. Al grau vaig descobrir tot un món, la bellesa de la nostra història literària, grans autors que coneixia i d'altres que encara no. Fins i tot em vaig enamorar d'un llibre que fins aquell moment odiava: Aloma. 

Parèntesi: l'experiència amb Aloma

A la ressenya de Jardí vora el mar crec que us vaig comentar per sobre el meu problema inicial amb Aloma i Rodoreda. Crec que és moment d'explicar-ho. A 4t d'ESO, amb setze anys, em van fer llegir aquesta novel·la i no em va agradar gens. Gens, gens, gens. I aleshores, quan havia decidit que no la tornaria a llegir mai més i que Rodoreda no m'agradava, tot i que a batxillerat vam llegir Jardí vora el mar i em va agradar molt, em vaig trobar que a 1r de carrera havia de tornar a llegir Aloma. Vaig riure per no plorar. Però sabeu què va passar? Que dos anys després d'haver llegit Aloma per primer cop, i aquesta vegada amb divuit anys, vaig llegir el llibre en un dia. En una tarda, per ser més concrets. No sé com, ni per què, suposo que coses de l'edat, però amb la segona relectura em va encantar. De debò, ni jo mateixa m'ho podia creure. Vaig dir: "uau, la Rodoreda realment sap què escriu". I això que Aloma és la primera obra que va escriure! Des d'aquell moment, vaig tenir un gran respecte per l'autora catalana. Amb això us vull dir que, a part que gràcies a la carrera vaig començar a valorar Rodoreda, l'edat del lector també hi fa. A la classe no era l'única que havia experimentat aquest canvi; altres companys van dir el mateix que jo. A vegades potser necessitem madurar abans de llegir certes novel·les. A 3r de carrera vam llegir El carrer de les Camèlies i, afortunadament, la meva percepció de Rodoreda ja havia canviat i m'ho vaig passar molt bé estudiant i analitzant el llibre.

El grau

Tornant al tema, gràcies al grau vaig saber apreciar molt més la literatura del nostre país. M'agrada que per cada moviment hi ha una assignatura només per estudiar aquell període perquè a mi personalment em va ajudar a entendre molt més cada època i les obres. Mai no m'ha agradat que m'avaluessin sobre literatura perquè trobo que és una cosa molt subjectiva (cosa que no passa amb la llengua, que sol ser més mecànic i objectiu), per això no m'agradava fer-ne exàmens. Però deixant això de banda, les classes eren fantàstiques. D'acord, algunes més que d'altres (personalment l'edat mitjana no és un període de la història que m'entusiasmi massa...). I no només les de literatura catalana eren genials, sinó d'altres com Crítica literària, Teoria de la literatura o Literatura universal eren assignatures molt enriquidores. Recordo que la meva mare, abans de començar el grau, em va dir: "a veure si avorriràs els llibres amb la carrera...". No us mentiré, em feia certa por que passés, però dins meu hi havia alguna cosa que em deia que no passaria. Et passes quatre anys envoltada de clàssics, sí, però val la pena. Un cop acabada la carrera, no només segueixes llegint els teus llibres de sempre (jo, per exemple, sempre he estat molt defensora i enamorada de la literatura juvenil), sinó que a més un dia et ve de gust llegir algun clàssic i ja no li tens por. És més, saps valorar-lo, saps treure'n el suc i estimar-lo. Continues llegint igual o encara més amb uns coneixements que abans no tenies i que pots fer servir quan vulguis.

Pel que fa a la llengua, tots consideràvem que hi havia menys assignatures respecte de la literatura, però de tota manera eren molt interessants. S'aprofundeix molt més en morfologia i sintaxi, en anàlisi gramatical, en les normes ortogràfiques i les gramàtiques. Ens van donar moltes eines que avui dia es poden trobar fàcilment per internet (també s'ha de dir que s'agraeix que gran part dels materials de l'IEC i altres obres i diccionaris com el DCVB estiguin disponibles en línia), eines que encara avui faig servir molt sovint: els diccionaris com el DIEC (Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans), el DCVB (Diccionari Català-Valencià-Balear), la GEIEC (Gramàtica essencial de la llengua catalana), l'Optimot, el Diccionari de Dubtes del Català Oral (DDCOR), etc. Tot això després em va ser molt útil per fer el Treball de final de grau, que per cert, tot i els moments d'estrés, vaig acabar gaudint-lo molt.

Si em preguntessin: "tornaries a triar Filologia catalana per estudiar a la universitat?", la meva resposta seria clarament un "sí". La tornaria a fer i refer, i ho estic pintant tot molt bonic i fabulós, és cert; us seré sincera, els moments d'angoixa hi són, com en tots el graus, suposo. Però veient-ho en perspectiva, no podria haver triat una carrera millor per a mi. A més, vaig conèixer gent tan enamorada de la llengua i la literatura com jo, i això també ha estat una experiència molt bonica. Algunes persones ara mateix són les meves millors amigues (si llegiu això, ja sabeu qui sou). I no és que vulgui presumir d'universitat, però ja que hi soc... ha estat un plaer estudiar a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, al cor del Barri Vell de la ciutat, passant els migdies i algunes tardes al claustre sota el sol i l'arbre de Ginkgo... És un lloc tan familiar i acollidor que ara ja és com la meva segona casa. Definitivament sempre en tindré un record preciós, ha estat una de les millors èpoques de la meva vida fins ara.

Sobre el català

De vegades hi ha gent que pensa que el català és una llengua petita que no té massa per estudiar. No és veritat. Té segles i segles d'història, grans autors, grans evolucions en la llengua. Jo diria que el català, precisament, és una llengua interessantíssima d'estudiar, deixant de banda que són els meus estudis. Com totes les llengües, vaja, però el català tendeix a ser infravalorat i no hauria de ser així. És petita, potser, però forta. Molt forta. I em fa molt feliç veure que en seguim tenint cura, que la gent segueix estudiant-la i que algunes personetes la promouen a través d'internet, com El Reducte Català. El català és una llengua molt bonica, no deixeu mai de parlar-la, d'escriure-la; de mantenir-la viva.

Abans d'entrar a la carrera, m'estimava el català. Després de la carrera, a més a més, l'aprecio molt. No us diré: "estudieu Filologia!", perquè cada persona és un món i cadascú té les seves habilitats i preferències (ei, que si us agrada tot aquest món, jo us animo moltíssim a entrar-hi). Però sí que us diré: estudieu allò que més il·lusió us faci estudiar. Sé que és un cliché, però realment crec que és molt important perquè entres ja amb una certa motivació. Després pot ser el que esperaves o pot ser millor o pitjor, però almenys haureu triat perquè realment era el que en aquell moment volíeu fer. Ja veurem què ens ofereix el futur, però almenys gaudiu els quatre anys de carrera. Jo crec que si els gaudiu, se us poden obrir moltes portes. En definitiva, estic molt contenta d'haver estudiat Filologia catalana i no ho canviaria per res del món.