La cosina Rachel - Daphne du Maurier

Després d'unes quantes setmanes, per fi us porto una nova ressenya. Ja la teniu penjada a Instagram des de fa uns dies, però em vaig quedar amb espai limitat i volia fer-la una mica més extensa al blog. Parlem, doncs, de La cosina Rachel, escrit per Daphne du Maurier, editat en català per Viena Edicions i traduït per Marta Pera Cucurell.

La cosina Rachel és una novel·la psicològica narrada pel nostre protagonista, en Philip. Aquest noi de vint-i-cinc anys és el cosí de l'Ambrose, qui ha tingut sempre cura d'ell des que era petit. Un dia, però, l'Ambrose ha de marxar a Florència per recomanació del metge, ja que pateix de reuma i aquest li aconsella anar al Meditarrani, on el clima li provarà. Allà hi coneixerà una parenta llunyana, la cosina Rachel, amb qui s'acabarà casant. La Rachel viu a la vil·la Sangalletti i ha tingut matrimonis abans, però malauradament va quedar vídua. Al cap d'un temps, l'Ambrose mor i la Rachel anirà a Anglaterra, a Cornualla, on viu en Philip i on abans també hi vivia l'Ambrose. Però, és clar, en Philip s'imagina la Rachel com la dolenta, la causa de la mort del seu estimat cosí. A causa d'això, abans de conèixer-la la té per una mala persona, manipuladora i malvada. Però una vegada la Rachel trepitgi Anglaterra i conegui en Philip, aquesta percepció canviarà. Resulta que la Rachel és tota una senyora que es fa respectar i és amable amb tothom. 

A partir d'aquí, la trama és tota ambigua. És a dir, la història la veiem des dels ulls d'en Philip. Podem creure tot allò que ens diu? Com és la Rachel, en realitat? Realment és l'àngel que tothom creu que és? Doncs us convido a llegir la novel·la i a veure què en penseu vosaltres ;)

Vull destacar que ni la Rachel ni en Philip m'han caigut especialment bé. Sí que és cert que la Rachel té un cert poder de fascinació, però durant tota la història és fàcil percebre una sensació estranya envers ella, com una ombra que l'envolta. És inquietant. En Philip és simplement un tòtil, un noi que no ha conviscut mai amb cap dona i només en té la percepció que l'Ambrose li va transmetre. És misogin, molt infantil i capritxós. Tant en Philip com la Rachel tenen canvis d'humor molt forts que a mi m'han posat nerviosa més d'una vegada, però és part de l'encant de la història.

Per això, els personatges que més m'han agradat són els secundaris, sobretot en Seecombe i la Louise, el criat i la millor amiga d'en Philip, respectivament. M'han semblat molt naturals i en Seecombe fins i tot ha tingut algun punt d'humor. Només espero que en el futur, la Louise s'allunyi d'en Philip. Louise, tu et mereixes molt més que això. 

La novel·la comença amb un primer capítol que considero molt potent (comença sent ben tètric!) i que lliga amb el capítol final, també brutal, cosa que m'ha encantat. Quin final! De fet, en acabar vaig tornar a llegir el primer capítol i ja te'l mires amb uns altres ulls. I entre el principi i el final? Doncs bé, sí que és cert que la trama és força lenta en moltes ocasions i pràcticament no hi ha acció. Hi ha moltes descripcions de paisatges i sales, i de pensaments d'en Philip que et fan tornar una mica boig; no hi passa res, però alhora el lector ha d'estar atent a tots els detalls. Les descripcions, però, són magnífiques i el llibre en general està molt ben escrit. Gran feina de traducció, també. Du Maurier és una gran mestra de l'escriptura, sens dubte, i no només per la forma com escriu, sinó també per com fa ballar el cap als lectors.

Probablement no hauria gaudit tant aquest llibre si no hagués estat lectura compartida amb El Reducte Català. És la primera lectura compartida que faig en gran grup i m'ha encantat l'experiència. Esperava els dissabtes amb candeletes per entrar al grup de Telegram i llegir tots els comentaris i les diferents impressions de cadascú. La quantitat d'interpretacions que han sortit són molt interessants i m'ha encantat compartir-les. Veure com el llibre ha tingut un efecte diferent en cada persona ha estat, si més no, curiós. 

Per acabar, com ja he dit, cap dels dos protagonistes m'ha acabat de fer el pes, i encara que vaig començar sent #TeamRachel he acabat sent #TeamQueElsBombin! Tot i així, he acabat agafant afecte a la novel·la. Us la recomano, crec que és una bona novel·la psicològica.