El Reducte Català

L’any passat va ser un any molt estrany. De sobte ens vam veure tancats a casa i amb mil restriccions que ens prenien la llibertat que sempre havíem tingut. Amb tot, sembla que els llibres, una vegada més, ens van salvar i ens van donar refugi.

Jo vaig ser una de les persones que el 2020 es va crear un compte bookstagram, però no per la pandèmia, sinó perquè durant un temps vaig deixar aparcades algunes de les meves aficions perquè estava molt enganxada a la meva banda de música preferida. Un dia, el baixista va mencionar com d'important i enriquidor és tenir diverses aficions a part de la banda i, tot i que parlava per ells, vaig pensar en mi. Vaig dir "ei, és moment de repartir el temps entre les coses que m'agraden, no és bo obsessionar-se amb res". Així doncs, vaig seguir el seu consell i em vaig crear un compte bookstagram, ja que els llibres sempre han estat una part molt important de la meva vida i m'acompanyen des que tinc memòria. Al cap d’unes setmanes (o mesos, probablement?) d’haver-me unit a la comunitat, unes quantes persones em van preguntar si volia entrar a un grup de ressanyaires catalanes. Els vaig dir que sí, i recordo que en aquell moment no arribàvem a deu persones. No sé com, ni quan, però resulta que ara mateix ens fem dir El Reducte Català i som uns noranta ressenyaires que conformem aquest grup.

El Reducte ha estat clau per a mi, aquest any, i és una cosa que no m’hauria imaginat perquè normalment soc una persona força inactiva en els grups. Alguns de vosaltres sabeu que aquest curs passat he estat estudiant i vivint a Madrid. Ha estat una experiència enriquidora, però també ha estat molt dur per a mi, sobretot mentalment. Per fugir de la meva pròpia ment, vaig començar a recuperar el meu hàbit de lectura. Mai l’he perdut del tot, però és cert que llegia molt més pausadament i passava èpoques sense centrar-me en un llibre. També he de dir que els últims quatre anys he hagut de llegir per força les lectures de la universitat que solien ser denses i requerien concentració. Fora d’aquestes lectures, em quedava poc temps per llegir-ne de meves. Si hi penso, Madrid m’ha donat unes quantes coses, i una d’elles és recuperar aquest hàbit. Durant el curs, formar part del Reducte m’ha ajudat a no sentir-me sola. Hi havia moments en què trobava a faltar molt escoltar català pel carrer, pels passadissos de la universitat, a la tele. No ho sé, era com que faltava una part que en el dia a dia sempre hi era i, de sobte, ja no. I això m’ha passat a Madrid, però podria haver passat a Londres, a París o a Roma. Mai m’havia parat a pensar que es podia trobar a faltar una llengua, però he descobert que sí. Per això, el Reducte era un petit trosset de casa que era amb mi a tot arreu. 

El Reducte està format per unes persones meravelloses i totes molt diferents, però que comparteixen la passió pels llibres. És un grup molt bonic i sa que s’ha convertit en una família. És molt agradable i acollidor. 

Mai m’hauria imaginat que escriure i llegir ressenyes pogués ser tan entretingut, ni tan sols que fins i tot pogués ser un art; perquè sí, trobo que hi ha persones que fan unes ressenyes increïbles, o dolces, o intenses… la qüestió és que fan servir les paraules perfectes perquè et facis una idea del llibre. M’agrada molt l’ambient que hi ha i com, gràcies a això, donem un espai al català i a la literatura catalana, el mantenim viu i el promocionem a les xarxes socials. I m’agrada ser part d’això.

A més, bookstagram i concretament el Reducte m’ha ajudat a obrir-me més a activitats organitzades en relació a la lectura. Per primera vegada, he fet una lectura conjunta (primer amb l'Àurea de @palabrasdevainilla, que vam llegir Nosotros en la luna d'Alice Kellen, i després amb la gent que es va apuntar a la lectura conjunta que va organitzar la Laura de @ldelectures per llegir Viatges i flors de Mercè Rodoreda). També, per exemple, he participat en el #booktiqueclestiu i al principi no tenia pensat apuntar-m’hi però, no ho sé, de sobte vaig decidir que sí, que ho faria. Llegir per a mi sempre ha estat una activitat 100% solitària. Ara, però, he conegut persones que senten el mateix que jo pels llibres i m’he atrevit a unir-me a les petites activitats que fan que la lectura no sigui tan solitària. Pensava que no m’agradaria perquè soc molt reservada per aquestes coses, i, de fet, tampoc soc de les persones que més parla al grup del Reducte, però m’encanta formar-ne part. 

Tinc la sensació que estem fent una cosa molt bonica. Estem fent servir la nostra llengua i estem mostrant al món que és tan vàlida i tan útil com la resta. Estem ensenyant que el català té vida, molta vida. A l’últim post del blog us parlava de com aquest any i la carrera m’han fet apreciar molt més la meva llengua. Doncs això.

Estic molt contenta que hagi nascut El Reducte Català i de formar-ne part. Us estimo, Reducte.