La meva experiència en els inicis del món ELE

Hola, hola! Fa uns dies us preguntava per stories si us agradaria que us parlés del món ELE (espanyol llengua estrangera) i la meva experiència estudiant el màster, que tracta d'això. La gran majoria vau dir que sí, així que aquí teniu el post!

El principi: "vull treballar en el sector editorial"

Quan vaig decidir estudiar Filologia catalana, el meu somni i objectiu era acabar treballant en el món editorial, i si era com a correctora o traductora, millor que millor. Però, una vegada a la carrera i ja acabant-la, vaig començar a dubtar si era realment el que m'imaginava que era. A l'assignatura de "Crítica textual i treball editorial" ens van deixar molt clar que és difícil accedir a aquest món i, sobretot, que treballant en aquest sector, en molts casos no et guanyes la vida, ja que està força mal pagat tenint en compte la feina que comporta. A la meva jo de 14 anys això li era igual, però a la meva jo de 22, després d'haver treballat i conscient que els diners són necessaris per viure ens agradi o no, doncs sí que li va importar.

Com que tot això em va deixar confusa perquè estava trencant els meus esquemes (diguem que solc ser una persona força metòdica en tot i necessito tenir-ho tot planificat) vaig intentar buscar altres vies. Al poble m'hi estava ofegant i volia canviar d'aires (tot i que no soc gens amiga dels canvis i actualment, després de l'experiència, no vull marxar del poble almenys durant un temps). Com que havia visitat Madrid abans per un concert de la meva banda de música preferida i m'havia encantat la ciutat i, a més a més, volia algun estudi oficial d'espanyol per combinar amb els meus estudis de català, vaig buscar quins màsters s'oferien a Madrid. Per cert, no desaprofiteu la sort de ser bilingües, no menyspreeu cap de les llengües que parleu. Aquest curs més que mai m'he adonat de com d'enriquidor és ser bilingüe, encara que de vegades el cervell barregi les dues llengües. De veritat, molta gent al meu voltant aquest curs m'ha dit que tant de bo ells també fossin bilingües i que quina sort que tinc de saber català. Però bé, tornant al tema, vaig trobar un màster que tocava diferents àmbits (sector editorial, ensenyament de llengües, lexicografia, etc.) i, per tant, tenia diferents sortides professionals. Així doncs, vaig decidir anar-me'n allà i fer aquest màster, a veure si finalment trobava la meva vocació.

Deixant de banda el drama de la meva difícil adaptació a la ciutat, de la qual ja us n'he parlat breument altres vegades, el màster en si m'ha obert molt els ulls. Quan em deien: "acabaràs sent profe", m'indignava i deia "no, no ho acabaré sent". I sempre m'ho prenia com una cosa negativa perquè és la sortida que gairebé tothom de filologia agafa. I jo, com sempre, no volia ser "gairebé tothom". Ara penso: i què, si acabo sent profe? No té res de dolent, és més, algunes de les persones que més m'han inspirat han estat professors que he tingut.

El màster a Madrid. Máster en Lengua Española

Què va passar? Que una vegada al màster, una altra vegada, a l'assignatura de "El español y la edición profesional de textos", em van tornar a dir que el sector editorial no és de fàcil accés, és com un món força tancat i de vegades no paga la pena (parlo del que m'han dit persones que en algun moment han estat dins del "mundillo", òbviament suposo que cada experiència i persona és diferent. Ho dic per si algú del sector està llegint això). La qüestió és que aquí va ser quan vaig dir "prou". Sí, és molt bonic pensar de treballar en una editorial, però literalment ningú en quatre anys de carrera i un de màster m'ha explicat clarament com carai s'accedeix a aquests llocs, què s'ha de fer per ser correctora, editora, treballar en una editorial. I, en canvi, sí que ens han explicat mil vegades quins passos s'han de seguir per ser, per exemple, professora, especialment professora d'ESO i Batxillerat. Jo sempre ignorava aquesta via perquè no volia ser profe, no volia parlar davant d'un públic perquè em poso molt nerviosa i no m'agrada gens; no volia ensenyar a adolescents que en general no tenen ganes d'aprendre, perquè coi, jo també he estat adolescent i he estat en classes d'institut com a alumna i bé, a vegades és bonic però a vegades pot ser molt depriment. I havia descartat totalment l'ensenyament de llengües perquè sempre m'ho havien presentat com un món molt pobre, un món al qual no donaven gens d'importància. Sempre tot enfocat a l'ensenyament de secundària, renoi.

Bé, la qüestió és que, sense saber-ho, el meu màster estava més enfocat a ELE del que em pensava. És a dir, la gran majoria d'assignatures del primer semestre eren d'ELE. Al principi em vaig enfonsar, a més no era la meva millor època amb tot el drama de l'adaptació, i tot em semblava malament. Només pensava que on coi m'havia ficat, que això no era el que jo esperava. Però, de mica en mica, vaig començar a sentir curiositat. Les assignatures d'ELE es van convertir en les meves preferides, els professors eren molt amables i l'ambient de classe era molt bo. A través de les lectures obligatòries i de les activitats de les assignatures, em vaig anar enamorant d'aquest món.

Les pràctiques, el que em va acabar de convèncer

Tot i això, en escollir on volia anar a fer les meves pràctiques, vaig triar tres llocs relacionats amb el món editorial. El meu subconscient encara no volia donar-se per vençut o no volia acceptar la realitat. Per la pandèmia i altres qüestions de cada empresa, no vaig poder fer pràctiques a cap de les tres opcions (l'única que acceptava practicants mai va arribar a contestar si m'agafaven o no). Amb aquest panorama, el coordinador em va oferir l'opció de fer pràctiques a l'Instituto Cervantes de Nova Delhi, ja que tenien una plaça vacant i les pràctiques serien totalment online, de manera que les podia fer des de casa. Al principi tenia molta por. No parava de pensar: "no, no, no, ensenyar... uf, no sé si podré fer-ho". Però era això o res. No hi veia una altra solució. Si no acceptava, a on faria les pràctiques? A més, el coordinador em va dir que era una bona plaça. Així doncs, vaig acabar acceptant. I, la veritat, vaig començar a il·lusionar-me. Fer pràctiques al Cervantes... era una cosa molt gran, per a mi, perquè de vegades havia pensat: "imagina't treballar allà", i fins i tot amb els companys de feina de l'estiu fèiem conya. I ara, mira, aquí estic.

Ara mateix estic fent les pràctiques a l'Instituto Cervantes de Nova Delhi. Treballo amb uns professors meravellosos, probablement unes de les persones més amables i simpàtiques que mai hagi conegut. Els alumnes són molt participatius, receptius i, sobretot, agraïts. No paren de mostrar ganes d'aprendre i això és molt motivador. També val a dir que la diferència d'ensenyament i aprenentatge entre Europa i Àsia, especialment l'Índia, és molt diferent, m'ho han dit diverses vegades. Però bé, per ara em sembla bonic. De moment només he observat classes i m'han explicat com funciona tot, dimecres faré jo la meva primera classe. Però, ara mateix, si pogués, m'hi quedaria. A més, m'han dit diverses vegades que tota la metodologia que estic aprenent la puc fer servir per ensenyar català (o qualsevol altra llengua), si algun dia es donés el cas. El problema de l'ensenyament de llengües estrangeres, però, és que, sovint, per trobar feina has de marxar a l'estranger. I jo, ara, després del curs a Madrid, no em vull moure de casa, almenys durant un temps. I sí, podria treballar en alguna EOI (Escolta Oficial d'Idiomes), però aleshores hauria de fer el màster de secundària perquè te'l demanen i bé... un altre any estudiant i un altre treball final, del qual començo a estar molt cansada. Però bé, no descarto l'opció del màster de secundària, ara per ara. I aquí és on sorgeix el meu problema actualment, una altra vegada no sé què faré amb el meu futur.

Però, almenys, he descobert que el món ELE m'agrada, i molt. M'agrada preparar activitats, veure els alumnes aprenent una llengua, passant-s'ho bé. La situació a l'Índia sabeu que ara mateix no és la millor, i els alumnes agraixen molt aquesta estona de classe d'espanyol per desconnectar i tenir una estona una mica divertida. I, la veritat, a mi aquestes classes m'ajuden a sentir-me millor després d'estressar-me amb el TFM.

Així com amb els pocs contactes que he tingut amb el món editorial tot era molt fred, distant, i de vegades s'hi flairava un cert aire de prepotència, el món ELE m'ha donat un ambient de calidesa i simpatia molt agradable i que m'encanta. Sense voler, he descobert un món molt bonic. Em sembla molt enriquidor i he après moltíssim en poc temps. A més, és un món on no hi ha fronteres per a les llengües. Totes són tractades d'igual manera i se'ls dona la mateixa importància. En els ambients on m'he mogut, valoren molt el català i sempre em preguntaven curiositats de la nostra llengua, que jo amb molta il·lusió els explicava. Això em va fer molt feliç perquè vaig anar a Madrid amb uns prejudicis que, per sort, van resultar ser només això, prejudicis. Evidentment suposo que hi ha gent de tot tipus, però vull dir que no tothom és com ens volen fer creure els polítics i els mitjans de comunicació. A Madrid, des del moment u m'hi vaig sentir molt ben rebuda i tothom ha estat sempre molt amable. A vegades, anar a veure món per tu mateix t'obre molt els ulls, de debò.

La veritat és que m'ha sorprès a mi mateixa el gran canvi de mentalitat que he fet durant aquests mesos. Sincerament, el màster i tota l'experiència madrilenya ha estat molt enriquidora. I sí, no sé què faré, ni a què em dedicaré, però se m'ha obert tot un món que jo ignorava i que ara m'encanta. Només per això, ha valgut la pena.