Tots som històries

Cadascú ha viscut una història diferent, a l'hora d'entrar al món dels llibres. En el meu cas, la meva àvia i la meva mare em van introduir en aquest meravellós univers i sempre m'han deixat lliure elecció per triar les meves lectures. Elles dues són les meves grans lectores preferides. Sempre és un plaer parlar amb elles dels llibres que llegim i intercanviar opinions. 

Més tard, a l'escola, els professors de llengua i literatura van col·laborar a desenvolupar aquest amor pels llibres que anava creixent i creixent. A Secundària i Batxillerat recordo quatre professors en concret que van ser i, de fet, encara són, una inspiració per a mi. Vaig descobrir que m'encantava anar més enllà de les històries i m'agradava analitzar-les amb els professors, veure els detalls que s'hi amagaven, els recursos que els escriptors havien fet servir per fer de les seves obres, obres d'art. Tot això em va portar a voler estudiar Filologia catalana, i a dia d'avui puc dir que aquest curs passat m'he graduat i soc oficialment filòloga, una cosa de la qual em sento molt orgullosa. 

Però bé, la lectura sempre ha estat una cosa que he fet sola. A part de la meva àvia i la meva mare, ningú al meu voltant s'ha sentit mai atret pels llibres. L'única amiga a qui vaig acabar fent que s'enamorés dels llibres va anar a estudiar a una altra ciutat just quan començàvem a compartir les nostres experiències lectores. Però llavors, a la universitat, vaig conèixer una personeta molt maca, una personeta tan enamorada dels llibres com jo. Era una noia tímida (i jo també, així que al principi era tot una mica estrany), però els llibres van ser la nostra excusa per obrir-nos una a l'altra i acabar parlant durant hores de llibres i escriptura. Aquesta persona potser la coneixeu si veniu a aquest post via Instagram, es tracta de l'Àurea (@palabrasdevainilla). És una lectora increïble amb una ment brillant i molt inspiradora. I no només això, sinó que és una amiga fantàstica. Ho dic de debò.

Estant les dues emocionades pels llibres i després de diversos intents fallits, finalment vam començar a compartir el nostre amor per les lletres via Instagram, unint-nos a aquesta comunitat que anomenem "bookstagram". La fotografia i jo no som íntimes amigues, de fet ja veieu que els meus posts són bastant simples. Però les portades dels llibres són tan maques per si soles que no cal que hi afegeixi gaire res. Una mica al meu estil; senzill. 

I amb tot això, buscant un lloc on refugiar-me en un moment on només volia fugir de tot, va néixer aquest racó de llibres. Un lloc on comparteixo els mons on he viatjat a través de les paraules i intercanvio opinions amb altres lectors. 

No us penseu, mil vegades vaig plantejar-me fer el compte en castellà o fins i tot en anglès, pensant que tindria més seguidors (una ximpleria, sincerament). De fet, vaig provar de fer-ho en castellà. Però, sabeu? No era jo. No m'hi sentia a gust del tot. Hi havia alguna cosa, una barrera, que impedia expressar-me tal com jo volia. I és que la llengua materna és la millor per expressar els pensaments més profunds. Així doncs, vaig dir "prou". Vaig crear el meu racó de llibres i vaig començar a parlar de les meves lectures en català. Sense pensar en qui ho llegiria o ni tan sols si algú ho llegiria. Ho feia més per a mi que per als altres. Però, d'aquesta manera, algunes personetes van sentir curiositat pel compte i vam començar a seguir-nos. A dia d'avui puc dir que he conegut lectors i lectores estupendes amb qui m'encanta compartir punts de vista i descobrir nous llibres. Sincerament, em fa molt feliç veure comptes de bookstagram en català i veure que la comunitat catalana creix una mica cada dia.

Aquesta és una part de la meva història, perquè les històries mai s'acaben d'explicar del tot com es van viure. Volia començar aquest blog amb un post una mica introductori, però bé, la finalitat del blog serà una mica parlar de coses diverses que em venen a la ment i que són massa llargues per publicar a Instagram. També hi penjaré ressenyes més llargues dels llibres que consideri i fins i tot alguns dels meus relats curts.

Mai deixeu d'explicar històries; la vostra història. Són el que ens defineixen. Sentiu, descobriu, exploreu, emocioneu-vos. Perquè al final, tots som històries.